El poder de la televisió a debat

Volia compartir amb vosaltres un vídeo que han publicat avui a les notícies d'Antena 3, per acabar de tancar el treball del tema 1. Es tracta d'un programa estranger creat per fer una crítica al seguiment que fem de la televisió, es tracta d'un experient que fan amb 80 persones, de les quals només van renunciar 16 dels participants. Cal concretar que un dels motius que han tingut per fer aquest experiment ha estat per trobar una explicació del perquè tants alemanys van seguir a Hitler incondicionalment, i la resposta que han trobat és que les persones quan es troben soles es recolcen a "la caixa tonta".

A contiuació teniu el link on podeu visionar el vídeo complert on expliquen l'estudi que van realitzar:

http://www.antena3noticias.com/PortalA3N/lomasvisto?mostrar=videos&idMultimedia=10193423&id_contpag=-1

L'Educació per als Mitjans de Comunicació a l'escola

2. TOTS ELS MITJANS CONSTRUEIXEN UNA REALITAT

La realitat sobre un fet és única, en canvi les interperetacions són infinites, tantes com cadenes de televisió, emissores de ràdio... A nivell estatal i pel que fa a la informació de rigor podem observar, que es podria resumir en mitjans de dretes i esquerres. Aquest fet influencia als consumidors d'aquesta informació d'una manera il·limitada manipulant la nostra visió del món. Per això és important saber diferenciar entre la realitat i les diferents interpretacions que donen color a la informació, tot i que no és una tasca senzilla.

6. ELS MITJANS TENEN IMPLICACIONS SOCIALS I POLÍTIQUES

Com bé es diu en aquest punt, els mitjans no únicament venen productes sinó que venen informació, valors socials i polítics, entre d'altres. De fet penso que la publicitat és només el mitjà per qual aconsegueixen el seu objectiu final que no seria més que la transmissió de valors ideològics que tant afecten a l'estructura social. Respecte a aquest punt només cal observar que la neuralitat i imparcialitat en qüestions polítiques gairebé no existeix en cap mitjà de comunicació de masses tot i que cal remarcar que els que són de caràcterpúblic s'apropen bastant més.

Comparació dels mitjans de comunicació de masses: premsa escrita, ràdio i televisió

Una de les caracterísitques que tenen en comú, i més fàcilment observable, és que la comunicació que es dóna en aquests tres mitjans és pràcticament unidireccional essent molt difícil de veure de bidireccional. És a dir la informació viatja en únic sentit i els papers de emissor i receptor rarament s'intercanvien.

Una altra característica comuna és que el volum de persones emissores del missatge és ímfim comparat amb el volum de persones receptores.

Les diferències més destacables són essencialment de caràcter tecnològic i cronològic. La premsa escrita és la més antiga seguida de la ràdio i finalment de la televisió. La premsa escrita existeix des de la invenció de la imprenta, en canvi la ràdio i la televisió són artefactes amb receptors fabricats al segle passat.

Les diferències tecnològiques evidents fan que tant els continguts com les formes varïin d'uns a uns altres, essent aquestes segones les més diferenciades.

Finalment i com a conclusió vull destacar que per l'immens poder metiàtic i d'influència sobre la nostra societat que tenen els mitjans de comunicació de masses, se'ls denominen "el quart poder", fent referència al poder ececutiu, legislatiu i judicial, afegint-lo a aquests tres.

Ús dels mitjans de comunicació de masses

L'ús que acostumo a fer dels mitjans de comunicació de masses és molt o poc habitual, depenent del mitjà al que ens referim.

L'ús en relació a la premsa escrita és bastant limitat, ja que no acostumo a comprar diaris d'informació general, i quan els llegeixo em limito als titulars i informacions que segons el meu parer són de caràcter més important. Acostumo a llegir més les revistes de tipus magazine.

En relació a la ràdio, pràcticament la totalitat del temps que hi dedico a aquest mitjà és per la programació musical, mentre que els programes informatius i culturals queden relegats a un segon pla.

Quant a la televisió és el mitjà, que juntament amb Internet, més utilitzo amb una varietat de continguts i programes molt extens (programació cultural, d'entreteniment, informativa, cinema...)

Finalment quant a l'ús que faig d'Internet val a dir que si bé tinc carències en vers a la premsa escrita de caràcter informatiu, amb Internet penso que les contraresto, ja que acostumo a llegir algunes edicions digitals de tirada nacional i comunitària. També realitzo un ús important en quant a entreteniment i comunicació, via correus electònics i més recentment amb les xarxes socials com és el "Facebook".

Anunci publicitari d'educació infantil

Hola a tots i totes!

He creat aquesta entrada per compartir amb vosaltres aquests anunci que he trobat avui, potser ja el coneixieu. A mi m'ha semblant impactant però molt real al a la nostra societat.

Cal dir que els mitjans de comunicació també tenen aquest objectiu, transmetre missatges tant positius com negatius perquè tots els ciutadans intentem fer una millor educació, en aquest cas, dels infants.

Aqui teniu l'anunci publicitari:

Contra l'analfabetisme mediàtic

Aquest vídeo el vam visionar a la classe d'Educació en Comunicació el passat dijous dia 25 de febrer.En aquest podem observar clarament el que molts pares, per diversos motius, fan cada dia amb els seus fills. Els "aparquen" dabant de la tele sense vigilar el que estan veient, si el contingut que hi ha és educatiu i si és adequat per la seva edat.
Tal i com vam comentar a la dinàmica feta a classe, penso que els pares s'han d'asseure amb els seus fills a veure la televisió, per donar sentit a allò que estan veien. Perquè moltes vegades els nens no saben ni entenen el que veuen i un gran percentatge de les vegades el contingut no és adequat per la seva edat. Una exemple clar d'aquesta situació és aquest altre vídeo: