"El PE suggereix introduir una assignatura "d'educació mediàtica" a les escoles europees"

http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?language=ES&type=IM-PRESS&reference=20081216IPR44614

L'article exposa d'entrada aquesta idea redundant de la necessitat d'alfabetització mediàtica de la nostra societat, i sobretot de la població en edat escolar per tal de tenir una mirada crítica en front els mitjans de comunicació, i poder així filtrar efectivament tota la informació que constantment ens envien.

Per aquest fi el Parlament proposa la creació d'una assignatura "d'Educació mediàtica" amb caràcter pluridisciplinari i pràctic, tot incloent la participació dels propis mitjans de comunicació.

També es destaca la importància d'aquest tipus de formació en escoles especials per tal de superar obstacles inherents a diverses discapacitats, en quant a comunicació es refereix.

A més a més s'indica la necessitat de millorar les infraestructures a les escoles, en quant a material tecnològic referent a les tecnològies de la comunicació (ordinadors, connexió a Internet...).

Es destaca la importància que té aquest tipus de formació també en els pares dels alumnes, ja que l'Educació en Comunicació comença a les llars. No excloent a la gent gran d'aquesta formació, però en aquest cas amb la finalitat de benefici pròpi (en el cas de la formació dels pares, la finalitat és el benefici i l'educació principalment dels alumnes i fills).

Finalment el text inclou la idea de l'importància de respectar els drets d'autor i propietat intel·lectual i de millorar les infrastructures de comunicació en les regions menys desenvolupades.

Avantatges i inconvenients:

Quant als avantatges que comportaria aquesta nova assignatura són els ja esmentats amb anterioritat sobretot referents a l'alfabetització mediàtica del nostre alumnat i a la importància que comporta en la nostra societat a mitjà i llarg termini. No és gens beneficiosa una societat que es cregui tota la informació de tota la programació mediàtica sense com a mínim questionarla i coneixer-ne el rerefons de cada situació.

Com a inconvenient penso que és la utopicitat de la qüestió, havent de movilitzar grans recursos econòmics, humans... i canviar mentalitats en molts àmbits de la nostra societat i del nostre sistema educatiu amb totes les seves particularitats i agents que intervenen.

LLibre Blanc: L'educació en l'entorn audiovisual

http://www.cac.cat/web/recerca/quaderns/hemeroteca/detall.jsp?NDg%3D&MQ%3D%3D&Jyc%3D&MTM%3D

Les vint conclusions presentades, des del punt de vista de la transversalitat i de la interconexió de factors influyents, tenen relació amb l'escola i amb el món de l'educació. Però, segons el meu parer, les tres conclusions més interesants des d'aquesta òptica són la 17, la 18 i la 19.

El punt 17 ve a exposar els problemes bidireccionals existents entre la televisió i l'escola, quant a valors transmessos per la televisió vers els pretesos per l'escola, adaptació d'aquesta a l'entorn audiovisual i el temps que la televisió extreu als alumnes.

El punt 18 defineix les pautes que ha de seguir l'escola en l'educació en comunicació audiovisual per superar els problemes expossats en el punt anterior.

Finalment el punt 19 indica la necessitat d'intervenció per part de l'Administració per instaurar en el currículum acadèmic aquesta formació en comunicació audiovisual per tal de superar els problemes descrits al punt 17.

Respecte a aquest últim punt, l'he inclós ja que no tenint tanta relació amb les escoles, aquestes mateixes tenen quelcom a dir, proposar o fins i tot pressionar a les Administracions, en aquest cas el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

Manifest per l'Educació en Comunicació

http://aulamedia.wordpress.com/manifest-per-l%e2%80%99educacio-en-comunicacio/

La primera part del manifest per l'Educació en Comunicació em sembla una exposició d'idees molt aclaridora i concisa. Realitza una molt bona descripció de la nostra societat. De fins a quin punt som una societat dominada i manipulada pels medis comunicatius, que no percebem la realitat tal com és, sino com ens la fan veure els qui dominen els medis de comunicació.

Tota aquesta primera part del text és una bona contextualització i justificació de la necessitat de formar la nostra societat en Educació en Comunicació (i en concret a l'alumnat), per tal que puguin ésser crítics amb la informació que els és donada i d'aquesta manera esclarir millor la própia realitat.

A la segona part s'indiquen les línies d'actuació per tal de formar la nostra societat en Educació en Comunicació en tots els sentits d'aquesta.

Els tres primers punts són els més realistes i més propers a l'escola, ja que concreten com ha de ser l'ensenyament específic d'Educació en Comunicació a l'etapa escolar, la necessitat de dotar a les escoles de tecnologia audiovisual i de la formació dels docents.

La resta d'articulat té més a veure amb la societat en general i els mitjans de comunicació i és una mica més difús i utòpic.

Telemonegal

Telemonegal és un programa que podeu veure tots els dimarts, al canal BTV.

Aquest és l'únic programa que podem trobar a la televisió que critica a la pròpia televisió, concretament a altres programes de la mateixa.

Aquest programa està format per dos parts: en la primera surten diferents fragments de programes de diferents cadenes criticats pel Monegal, i la segona part està formada per una entrevista que fa a personatges que formen part del món de la televisió, concretament l'últim va estar en Risto Mejide.

Personalemt em sembla un gran programa on podem realment veure totes les errades o encerts que hi ha a la nostra televisió.

http://www.btv.cat/telemonegal

Reflexió sobre els valors que s'intenten transmetre a l'escola i els que es transmeten des dels mitjans de comunicació.

Per a mi els valors que transmeten o intenen transmetre els dos contextos educatius són competament antagònics.

Els mitjans de comunicació (quasi sense excepció de tipus de mitjà, franja horària...) transmeten valors que es poden resumir en valors de consumisme. És a dir del model econòmic que impera en el món occidental, el capitalisme.

D'altra banda, els valors que s'intenten transmetre a l'escola tenen més a veure amb valors de caire moral o ètic, com el respecte, la responsabilitat, l'educació, els sentit de la justícia, el reconeixement i expressió de pròpies emocions i d'alienes...

Fent un resum, crec que els valors que transmeten els mitjans són molt vàlids pel tipus de societat en la qual vivim i en la qual aquesta transmissió sembla que funciona, però alhora són uns valors de contingut buit en la significació que han de tenir com a constitutius de la persona humana o personalitat de l'individu i en els seu creixement com a tal.

Realment per ser feliços necessitem molt pocs bens materials, en canvi els mitjans de comunicació contínuament ens convencen del contrari i amb un èxit sotund. Sobretot parlo de la publicitat, què és l'instrument per crear falses necessitats més efectiu que conec i ho fan mitjançant el nostre inconscient. És una ciència molt tecnificada i perfeccionada.

Anàlisi detallat d'un anunci de televisió

2.1 Nou televisor HD i amb tecoloogia de visualització en 3D de Samsung

Aquest comença amb una panoràmica d'una ciutat qualsevol en un dia solejat, després es mostra la seva activitat rutinària i com la gent poc a poc va col·locant grans televisors dels anunciats arreu de la ciutat i en forma quadriculada augmentant així la grandària, on es veuen imatges que semblen reals.

La primera és la gran part d'una façana on es veu un gat a gran escala que sembla que surti de la façana, la segona és una única pantalla on hi ha un mico agafat a un arbre que és en realitat un fanal. A continuació, tot un local comercial sembla ser l'interior d'un microones on s'estan fent crispetes. Una balena nedant a un llac. I seguidament una nena en un jardí, la qual confón les papallones amb el televisor real. I la més espectacular de totes és el terra de la cruïlla sencera on es simula el buit d'una cascada, que provoca l'aturada de tot el trànsit, on tothom vol treure el cap i mirar. Per finalitzar, l'última és al final d'un passadís on es simula la lluna amb astronautes.

2.2 Aspectes formals

L'escena, com ja he comentat, tanscorre en una gran ciutat, en un dia seré. Els personatges que intervenen són els vianants del carrer que van muntant aquestes grans pantalles i d'altres només fan de contemplatius bocabadats davant d'aquestes meravelloses imatges.

La música que forma part de l'anuni és d'orquestra simfònica, de caire emotiu i que va en progressió durant tot l'anunci en quant a intensitat i emotivitat.

També s'aprecia una veu en off just al final de l'anunci coincidint amb el címax visual i auditiu. La veu és clara i neta i mitjanament greu que ens explica que Samsung és la marca que introdueix al món la primera televisió de 3D i que és una nova dimensió en televisors.

2.3 Contingut

El missatge plrincipal d'aquest anunci publicitari és el poder tecnològic de la marca productora del producte. Aquest té molts atributs que el distingueixen de la competència, entre els quals es troba el fet de que són els primers en introduir al mercat un producte d'aquestes caracterísitques.

En quant als valors que transmet són bàsicament el de gratificació i seguretat. El de gratificació perquè en cap moment deixen entreveure els inconvenients que pot tenir per la vida dinàmica el fet de veure la televisió en 3D, ja que calen unes ulleres especials i que poden ser perjudicials per la vista... Únicament destaquen, lògicament, els aspectes positius del producte. I en quant al valor de seguretat dir que la gent que intervé a l'anunci és veu molt segura que aquest televisor els hi encanta. No deixen dubtes amb les seves expressions facials de què és un element que els produeix plaer i felicitat.

2.4 Valoració personal

Personalment aquest anunci em sembla una obra d'art audiovisual. Per a mi i tal i com s'indica al dossier és un d'aquells anuncis que fan bona l'afirmació que els anuncis són el millor de la programació televisiva.

Només per la seva música a mi em produiex sensacions de plaer i la part visual està molt ben estudiada i engranada amb la música.

Totes les images posseeixen una tonalitat de colors molt vius que ajuden a l'estètica general.

Penso que l'anunci va dirigit a la franja d'edats més comuna de tots els productes, dels 25 als 60 anys, que són els que tenen més poder aquisitiu a la nostra societat.

En definitiva crec que es un spot força complert en tots els sentits publicitàris: transmissió de valors, estudi de caracterísitques tècniques...

Anàlisi dels personatges de "El Internado"

Aquesta sèrie, com explica el dossier, és una sèrie tova, apta per a tota la família, que barrega una mica la comèdia i el drama, els desenganys amorosos i les situacions desenfadades. Aquesta sèrie a través dels actors representen un ampli ventall d'edats, i està programada en una franja horària de gran audiència. A continuació descriuré més detalladament els personatges Ivan, Jacienta i Noiret.

IVAN:

1. Indicis externs: L'Ivan és un noi atractiu, alt i prim, camina d'una forma desenfadada , com si no tingués por de res. El vesutari que fa servir és l'uniformeque tots els alumnes de El Internado porten.

2. Indicis externs: Aquest personatges fa veure que és una persona dura com una pedra, que res del món el pot fer patir, però realment és tot el contrari. Quan discuteix amb algú se li veu fred com un gel però quan el personatge està sol podem observar com realment és tot un paper que vol fer creure als seus amics. La causa de que l'Ivan sigui així va ser tenir un pare que maltractava a la seva mare. Però realment no eren els seus pares biològics sinó que el van comprar a un jove drogadicte. És a dir que la dura vida que ha tingut li ha fet ser com és.

3. El seu rol: A la sèrie sempre ha mantingut un rol de lideratge entre el grup d'amics. És a dir, sempre ha lluitat perquè tot l'entramat dels dolents sortís a la llum, juntament amb els seus companys. Tot això amb una actitud molt valenta.

Aquest personatge comparteix moltes de les contradiccions que apareixen a la pauta d'anàlisi com són: gentil/violent; graciós/ apàtic i sensible/dur.

JACINTA:

1. Indicis externs: Jacinta és una senyora gran, baixeta i primeta. Sempre va vestida amb camisa blava amb una americana a sobre i una faldilla negra. Es tracta de la conserge de l'internat, i gairebé sempre porta una carpeta on té les tasques a tealitzar durant el dia.

2. Indicis interns: A partir de perdre l'úica filla que va tenir, perquè el pare li va prendre, la seva vida ha estat molt trista. Ha tirat endabant com ha pogut però sense cap alegria, ja que la persona que estimava es va casar amb una altra dona i va viure amb la seva filla.

3. El seu rol: El seu rol és el de controlar el bon funcionament de l'internat. Ja que ella és la que coneix tota la història del mateix i fa molts anys que hi és allà.

Aquest personatge també comparteix moltes contradiccions en el seu paper: gentil/violenta; graciosa/apàtica; justa/injusta; sensible/dura; valenta/cobard i lleial/traidora.

NOIRET:

1. Indicis externs: Noiret és un home alt, prim, i atractiu. Sempre va molt ben arreglat i molt elegant.

2. Indicis externs: A la sèrie és el pare adoptiu de l'Ivan. És a dir és el que va comprar a l'Ivan. És una persona molt freda i calculadora que mai té en compte els sentiments dels altres i tampoc l'importen. Tot i que en el moment clau de la sèrie en el qual havia de matar al seu fill es va veure que sí tenia amor cap a ell ja que no va ser capaç de matar-lo.

3. El seu rol: El rol a la sèrie ha estat de dolent en les sis temporades tot i que com he explicat anteriorment al final de l'últim capítol ens va sorpendre a tots.

Finalment dir que en aquest personatge, al igual que en tots dos anteriors, estan presents diferents contradiccions, com són: sensible/dur; valent/cobard; tanquil/nerviós i lleial/traidor.

Les ficcions informatives: un experiment social o una irresponsabilitat periodística?

Aquest article escrit per Raquel López http://www.3cat24.cat/noticia/569567/societat/Les-ficcions-informatives-un-experiment-social-o-una-irresponsabilitat-periodistica. Ens dóna molta informació que podem relacionar el contingut dels tema 2: El tractament de la informació als mitjans de comunicació.

Però un dels punts on es mostra més la relació d'aquest article amb el contingut de l'assignatura és quan ens explica el per què la televisió té tanta força. Ja que ens anomenana una sèrie de punts que s'han de tenir en compte com és la gran audiència, la ignorància de les limitacions i la força que tenen aquestes imatges, i considero que aquest últim és el més important. No obstant si que és cert que actualment els membres de la societat cada cop té més estudis que abans i sabem analitzar una mica més la informació que ens dónen i tenim més criteri per seleccionar el que és cert del que no ho és.

La meva opinió és que el fet de fer aquest experiments socials ens dóna molta informació del grau de credulitat que té la televisió a la nostra societat i la gran confiança que dipositem a la informació que ens proporciona.

Cal dir també que la manera de com han fet aquests "experiments", tan espontània i ràpida, i el fet d'interrompre la programació que estaven donant en aquell moment va fer que tot fos encara més creible. Així com el posat del presentador, tal i com diu al contingut del tema 2, en tots els casos d'aquests experiments és un posat d'angustia, de nervis, i de por dabant d'allò que està succeint, fet que es contagia els telespectadors.

En conclusió dir que hem de ser ciutadans amb criteri i personalitat pròpia i saber distinguir la informació que ens donen, ja que actualment se li dona massa credibilitat a tot el que ens expliquen i no ens parem gaire a analitzar si la televisió ens presenta tota la realitat, si ens mostra tots els temes, si ens mostra totes les imatges, si expressa totes les idees, si està sotmesa a presions comercials, etc.

I com a opinió final sobre aquests "experiments socials" dir que estic d'acord a que els realitzin sempre i quan es digui que no és una informació real. Perquè així la societat actual s'adoni del poder que té la televisió sobre nosaltres.

Comparació de dos notícies

En aquest primer punt compararé les diferencies que existeixien entre una mateixa notícia publicada en dos diaris diferents.

La primera és del diari ABC:

http://http//www.abc.es/20100404/internacional-oriente-medio/embajada-espanola-bagdad-danada-201004041204.html

I la segona és del diari El País:

http://www.elpais.com/articulo/internacional/atentado/Embajada/espanola/Bagdad/mata/empleados/legacion/alemana/elpepuint/20100404elpepuint_1/Tes

• El primer fet comparable es tracta del titular. ABC titula: "Un atentado ante la Embajada española en Bagdad mata a dos empleados de la legación alemana" i El País titula: "Un atentado cauda graves daños en la Emabajada española en Irak". Llegint aquests dos titulars és pot observar com el del País és més impactant que el de l'ABC ja que parla de morts i el País ho explica dins del contingut de la notícia.
• La notícia de l'ABC no té cap imatge que acompanyi el text, en canvi la notícia de El País sí que ens mostra una imatge del cotxe explosionat a l'atemptat. Fet que dóna més credibilitat al contingut de la notícia.
• Cal dir que els redactat d'ambdues noticies és totalment objectiu, i ens explica els fets d'una manera clara i directa. Però hi ha un detall que m'ha sobtat i és que l'ABC fa servir moltes citacions o frases textuals per complementar el contingut de les notícies.
• Tant en una notícia com en l'altre podem trobar links de notícies de fets anteriors relacionats amb Irak. Per situar-nos així en l'inici d'aquest conflicte.
• Personalment no he trobat cap diferència en el redactat que denoti alguna diferència ideològica, tot i que aquesta sí que existeix, ja que són d'ideologies totalment oposades. Es podria dir que ABC és més de dretes i El País és més d'esquerres.

No tots els fets són notícia

En aquest apartat posaré exemples actuals de les notícies extretes del telenotícies de la TV3 del vespre del 3/04/10, per tal d'entendre d'una manera més visual l'apartat 3.1 No tots els fets són notícia. El vídeo el podeu trobar a la web: http://www.tv3.cat/programa/136938435/.

EXCEPCIONALITAT

La notícia que he escollit per aquest apartat és la d'un home que conduia begut i a 229km/h per l'AP 2. Aquest fet no és gaire comú, ja que si que hi ha conductors que condueixien ebris però no a més del doble de la velocitat permesa. Per tant es pot condiderar un fet fora de la normalitat.

CONSEQÜÈNCIES PER LA POBLACIÓ

Per aquest punt he escollit el titular de la nova impantació de diferents antenes per una bona visió del TDT, ja que actualment amb l'apagat analògic molta gent s'ha quedat sense televisió. Aquest és un fet que afecta a gran part de la població i per això prèn rellevància en aquest apartat.

RELLEVÀNCIA DELS PERSONATGES IMPLICATS

Els "Buhos" roden un viodeoclip. He agafat aquest titular ja que el fet de grabar un viodeoclip és quelcom que fet fer qualsevol, però el grup que ho feia era el grup català "Els Buhos".

PROXIMITAT EMOCIONAL

El titular escollit d'aquest telenotícies sobre la proximitat emocional és la trobada del cadàver de la nena de 13 anys desaparascuda a Toledo el passat dimarts. El motiu és que la nena que ha desaparescut pot ser, el dia de demà, qualsevol membre de la nostra família, amigs, companys de feina... I és un fet tant dolorós que tots tenim l'empatia per possar-nos en el seva pell.

PROXIMITAT TEMPORAL

17 països de l'Àfrica celebren 50 anys de la seva independència. El Senegal a donat avui el tret de sortida a la celebració amb la inauguració d'un monument de 20 milions d'euros. Aquest fet és de proximitat temporal ja que avui s'ignagurava la festa i el monument però demà els africans ho seguirant celebrant però ja no formarà part del telenotícies.

EXISTÈNCIA D'IMATGES

Podriem dir que durant tot el telenotícies tots els titular que ens dónen van acompanyats de les seves imatges. Així que totes les notícies podríem dir que són un exemple per aquest apartat.

"EFECTE AGENDA"

Arran de la notícia de del nou IPad, el aquest telenotícies parlen un nou 3D però al mòbil, i sense ulleres.

El poder de la televisió a debat

Volia compartir amb vosaltres un vídeo que han publicat avui a les notícies d'Antena 3, per acabar de tancar el treball del tema 1. Es tracta d'un programa estranger creat per fer una crítica al seguiment que fem de la televisió, es tracta d'un experient que fan amb 80 persones, de les quals només van renunciar 16 dels participants. Cal concretar que un dels motius que han tingut per fer aquest experiment ha estat per trobar una explicació del perquè tants alemanys van seguir a Hitler incondicionalment, i la resposta que han trobat és que les persones quan es troben soles es recolcen a "la caixa tonta".

A contiuació teniu el link on podeu visionar el vídeo complert on expliquen l'estudi que van realitzar:

http://www.antena3noticias.com/PortalA3N/lomasvisto?mostrar=videos&idMultimedia=10193423&id_contpag=-1

L'Educació per als Mitjans de Comunicació a l'escola

2. TOTS ELS MITJANS CONSTRUEIXEN UNA REALITAT

La realitat sobre un fet és única, en canvi les interperetacions són infinites, tantes com cadenes de televisió, emissores de ràdio... A nivell estatal i pel que fa a la informació de rigor podem observar, que es podria resumir en mitjans de dretes i esquerres. Aquest fet influencia als consumidors d'aquesta informació d'una manera il·limitada manipulant la nostra visió del món. Per això és important saber diferenciar entre la realitat i les diferents interpretacions que donen color a la informació, tot i que no és una tasca senzilla.

6. ELS MITJANS TENEN IMPLICACIONS SOCIALS I POLÍTIQUES

Com bé es diu en aquest punt, els mitjans no únicament venen productes sinó que venen informació, valors socials i polítics, entre d'altres. De fet penso que la publicitat és només el mitjà per qual aconsegueixen el seu objectiu final que no seria més que la transmissió de valors ideològics que tant afecten a l'estructura social. Respecte a aquest punt només cal observar que la neuralitat i imparcialitat en qüestions polítiques gairebé no existeix en cap mitjà de comunicació de masses tot i que cal remarcar que els que són de caràcterpúblic s'apropen bastant més.

Comparació dels mitjans de comunicació de masses: premsa escrita, ràdio i televisió

Una de les caracterísitques que tenen en comú, i més fàcilment observable, és que la comunicació que es dóna en aquests tres mitjans és pràcticament unidireccional essent molt difícil de veure de bidireccional. És a dir la informació viatja en únic sentit i els papers de emissor i receptor rarament s'intercanvien.

Una altra característica comuna és que el volum de persones emissores del missatge és ímfim comparat amb el volum de persones receptores.

Les diferències més destacables són essencialment de caràcter tecnològic i cronològic. La premsa escrita és la més antiga seguida de la ràdio i finalment de la televisió. La premsa escrita existeix des de la invenció de la imprenta, en canvi la ràdio i la televisió són artefactes amb receptors fabricats al segle passat.

Les diferències tecnològiques evidents fan que tant els continguts com les formes varïin d'uns a uns altres, essent aquestes segones les més diferenciades.

Finalment i com a conclusió vull destacar que per l'immens poder metiàtic i d'influència sobre la nostra societat que tenen els mitjans de comunicació de masses, se'ls denominen "el quart poder", fent referència al poder ececutiu, legislatiu i judicial, afegint-lo a aquests tres.

Ús dels mitjans de comunicació de masses

L'ús que acostumo a fer dels mitjans de comunicació de masses és molt o poc habitual, depenent del mitjà al que ens referim.

L'ús en relació a la premsa escrita és bastant limitat, ja que no acostumo a comprar diaris d'informació general, i quan els llegeixo em limito als titulars i informacions que segons el meu parer són de caràcter més important. Acostumo a llegir més les revistes de tipus magazine.

En relació a la ràdio, pràcticament la totalitat del temps que hi dedico a aquest mitjà és per la programació musical, mentre que els programes informatius i culturals queden relegats a un segon pla.

Quant a la televisió és el mitjà, que juntament amb Internet, més utilitzo amb una varietat de continguts i programes molt extens (programació cultural, d'entreteniment, informativa, cinema...)

Finalment quant a l'ús que faig d'Internet val a dir que si bé tinc carències en vers a la premsa escrita de caràcter informatiu, amb Internet penso que les contraresto, ja que acostumo a llegir algunes edicions digitals de tirada nacional i comunitària. També realitzo un ús important en quant a entreteniment i comunicació, via correus electònics i més recentment amb les xarxes socials com és el "Facebook".

Anunci publicitari d'educació infantil

Hola a tots i totes!

He creat aquesta entrada per compartir amb vosaltres aquests anunci que he trobat avui, potser ja el coneixieu. A mi m'ha semblant impactant però molt real al a la nostra societat.

Cal dir que els mitjans de comunicació també tenen aquest objectiu, transmetre missatges tant positius com negatius perquè tots els ciutadans intentem fer una millor educació, en aquest cas, dels infants.

Aqui teniu l'anunci publicitari:

Contra l'analfabetisme mediàtic

Aquest vídeo el vam visionar a la classe d'Educació en Comunicació el passat dijous dia 25 de febrer.En aquest podem observar clarament el que molts pares, per diversos motius, fan cada dia amb els seus fills. Els "aparquen" dabant de la tele sense vigilar el que estan veient, si el contingut que hi ha és educatiu i si és adequat per la seva edat.
Tal i com vam comentar a la dinàmica feta a classe, penso que els pares s'han d'asseure amb els seus fills a veure la televisió, per donar sentit a allò que estan veien. Perquè moltes vegades els nens no saben ni entenen el que veuen i un gran percentatge de les vegades el contingut no és adequat per la seva edat. Una exemple clar d'aquesta situació és aquest altre vídeo:

L'ús dels mitjans de comunicació

Benvinguts al meu blog de l'assigantura Educació en Comunicació!

És tot un plaer per mi tornar a reprendre el blog iniciat al començament de la carrera de Magisteri d'Educació Infantil per fer l'assignatura de Noves Tecnologies Aplicades a l'Educació i donar-li continuitat en aquesta assignatura que cursaré a tercer de carrera.

Per situar-vos una mica en la meva situació actual diré que actualment estic treballant de monitora per les tardes a l'escola Pàlcam de Barcelona.

Bé doncs per començar dir que vaig agafar aquesta assignatura perqué tot el món de les noves tecnologies i els mitjans de comunicació em semblen molt importants per la nostra vida diària, tant a dins com a fora de l'aula.

Jo, personalment, els mitjans de comunicació que faig servir són la premsa d'Internet, la ràdio i la televisió. La premsa d'Internet m'agrada llegir-la per les nits per possar-me al dia de les notícies, tot i que els caps de setmana de vegades compro premsa escrita, concretament "La Vanguardia". Escolto la ràdio de camí a la feina. I en quant a la televisió dir que entre la universitat i la fenia no tinc gaire temps per veure-la, només a les nits i els caps de setmana.

També m'agrada molt, com exposso en el meu perfil, anar al cinema i al teatre. Al cinema intento anar un cop a la setmana però al teatre no hi vaig tant habitualment.

En definitiva dir que m'interesa molt el món de la comunicació i m'agradaria dedicar-hi més temps.