Per aquest fi el Parlament proposa la creació d'una assignatura "d'Educació mediàtica" amb caràcter pluridisciplinari i pràctic, tot incloent la participació dels propis mitjans de comunicació.
També es destaca la importància d'aquest tipus de formació en escoles especials per tal de superar obstacles inherents a diverses discapacitats, en quant a comunicació es refereix.
A més a més s'indica la necessitat de millorar les infraestructures a les escoles, en quant a material tecnològic referent a les tecnològies de la comunicació (ordinadors, connexió a Internet...).
Es destaca la importància que té aquest tipus de formació també en els pares dels alumnes, ja que l'Educació en Comunicació comença a les llars. No excloent a la gent gran d'aquesta formació, però en aquest cas amb la finalitat de benefici pròpi (en el cas de la formació dels pares, la finalitat és el benefici i l'educació principalment dels alumnes i fills).
Finalment el text inclou la idea de l'importància de respectar els drets d'autor i propietat intel·lectual i de millorar les infrastructures de comunicació en les regions menys desenvolupades.
Avantatges i inconvenients:
Quant als avantatges que comportaria aquesta nova assignatura són els ja esmentats amb anterioritat sobretot referents a l'alfabetització mediàtica del nostre alumnat i a la importància que comporta en la nostra societat a mitjà i llarg termini. No és gens beneficiosa una societat que es cregui tota la informació de tota la programació mediàtica sense com a mínim questionarla i coneixer-ne el rerefons de cada situació.
Com a inconvenient penso que és la utopicitat de la qüestió, havent de movilitzar grans recursos econòmics, humans... i canviar mentalitats en molts àmbits de la nostra societat i del nostre sistema educatiu amb totes les seves particularitats i agents que intervenen.
