jueves, 6 de mayo de 2010

"El PE suggereix introduir una assignatura "d'educació mediàtica" a les escoles europees"

L'article exposa d'entrada aquesta idea redundant de la necessitat d'alfabetització mediàtica de la nostra societat, i sobretot de la població en edat escolar per tal de tenir una mirada crítica en front els mitjans de comunicació, i poder així filtrar efectivament tota la informació que constantment ens envien.

Per aquest fi el Parlament proposa la creació d'una assignatura "d'Educació mediàtica" amb caràcter pluridisciplinari i pràctic, tot incloent la participació dels propis mitjans de comunicació.

També es destaca la importància d'aquest tipus de formació en escoles especials per tal de superar obstacles inherents a diverses discapacitats, en quant a comunicació es refereix.

A més a més s'indica la necessitat de millorar les infraestructures a les escoles, en quant a material tecnològic referent a les tecnològies de la comunicació (ordinadors, connexió a Internet...).

Es destaca la importància que té aquest tipus de formació també en els pares dels alumnes, ja que l'Educació en Comunicació comença a les llars. No excloent a la gent gran d'aquesta formació, però en aquest cas amb la finalitat de benefici pròpi (en el cas de la formació dels pares, la finalitat és el benefici i l'educació principalment dels alumnes i fills).

Finalment el text inclou la idea de l'importància de respectar els drets d'autor i propietat intel·lectual i de millorar les infrastructures de comunicació en les regions menys desenvolupades.

Avantatges i inconvenients:

Quant als avantatges que comportaria aquesta nova assignatura són els ja esmentats amb anterioritat sobretot referents a l'alfabetització mediàtica del nostre alumnat i a la importància que comporta en la nostra societat a mitjà i llarg termini. No és gens beneficiosa una societat que es cregui tota la informació de tota la programació mediàtica sense com a mínim questionarla i coneixer-ne el rerefons de cada situació.

Com a inconvenient penso que és la utopicitat de la qüestió, havent de movilitzar grans recursos econòmics, humans... i canviar mentalitats en molts àmbits de la nostra societat i del nostre sistema educatiu amb totes les seves particularitats i agents que intervenen.

LLibre Blanc: L'educació en l'entorn audiovisual

http://www.cac.cat/web/recerca/quaderns/hemeroteca/detall.jsp?NDg%3D&MQ%3D%3D&Jyc%3D&MTM%3D

Les vint conclusions presentades, des del punt de vista de la transversalitat i de la interconexió de factors influyents, tenen relació amb l'escola i amb el món de l'educació. Però, segons el meu parer, les tres conclusions més interesants des d'aquesta òptica són la 17, la 18 i la 19.

El punt 17 ve a exposar els problemes bidireccionals existents entre la televisió i l'escola, quant a valors transmessos per la televisió vers els pretesos per l'escola, adaptació d'aquesta a l'entorn audiovisual i el temps que la televisió extreu als alumnes.

El punt 18 defineix les pautes que ha de seguir l'escola en l'educació en comunicació audiovisual per superar els problemes expossats en el punt anterior.

Finalment el punt 19 indica la necessitat d'intervenció per part de l'Administració per instaurar en el currículum acadèmic aquesta formació en comunicació audiovisual per tal de superar els problemes descrits al punt 17.

Respecte a aquest últim punt, l'he inclós ja que no tenint tanta relació amb les escoles, aquestes mateixes tenen quelcom a dir, proposar o fins i tot pressionar a les Administracions, en aquest cas el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

jueves, 29 de abril de 2010

Manifest per l'Educació en Comunicació

http://aulamedia.wordpress.com/manifest-per-l%e2%80%99educacio-en-comunicacio/

La primera part del manifest per l'Educació en Comunicació em sembla una exposició d'idees molt aclaridora i concisa. Realitza una molt bona descripció de la nostra societat. De fins a quin punt som una societat dominada i manipulada pels medis comunicatius, que no percebem la realitat tal com és, sino com ens la fan veure els qui dominen els medis de comunicació.

Tota aquesta primera part del text és una bona contextualització i justificació de la necessitat de formar la nostra societat en Educació en Comunicació (i en concret a l'alumnat), per tal que puguin ésser crítics amb la informació que els és donada i d'aquesta manera esclarir millor la própia realitat.

A la segona part s'indiquen les línies d'actuació per tal de formar la nostra societat en Educació en Comunicació en tots els sentits d'aquesta.

Els tres primers punts són els més realistes i més propers a l'escola, ja que concreten com ha de ser l'ensenyament específic d'Educació en Comunicació a l'etapa escolar, la necessitat de dotar a les escoles de tecnologia audiovisual i de la formació dels docents.

La resta d'articulat té més a veure amb la societat en general i els mitjans de comunicació i és una mica més difús i utòpic.

martes, 27 de abril de 2010

Telemonegal

Telemonegal és un programa que podeu veure tots els dimarts, al canal BTV.
Aquest és l'únic programa que podem trobar a la televisió que critica a la pròpia televisió, concretament a altres programes de la mateixa.
Aquest programa està format per dos parts: en la primera surten diferents fragments de programes de diferents cadenes criticats pel Monegal, i la segona part està formada per una entrevista que fa a personatges que formen part del món de la televisió, concretament l'últim va estar en Risto Mejide.
Personalemt em sembla un gran programa on podem realment veure totes les errades o encerts que hi ha a la nostra televisió.

viernes, 23 de abril de 2010

Reflexió sobre els valors que s'intenten transmetre a l'escola i els que es transmeten des dels mitjans de comunicació.

Per a mi els valors que transmeten o intenen transmetre els dos contextos educatius són competament antagònics.

Els mitjans de comunicació (quasi sense excepció de tipus de mitjà, franja horària...) transmeten valors que es poden resumir en valors de consumisme. És a dir del model econòmic que impera en el món occidental, el capitalisme.

D'altra banda, els valors que s'intenten transmetre a l'escola tenen més a veure amb valors de caire moral o ètic, com el respecte, la responsabilitat, l'educació, els sentit de la justícia, el reconeixement i expressió de pròpies emocions i d'alienes...

Fent un resum, crec que els valors que transmeten els mitjans són molt vàlids pel tipus de societat en la qual vivim i en la qual aquesta transmissió sembla que funciona, però alhora són uns valors de contingut buit en la significació que han de tenir com a constitutius de la persona humana o personalitat de l'individu i en els seu creixement com a tal.

Realment per ser feliços necessitem molt pocs bens materials, en canvi els mitjans de comunicació contínuament ens convencen del contrari i amb un èxit sotund. Sobretot parlo de la publicitat, què és l'instrument per crear falses necessitats més efectiu que conec i ho fan mitjançant el nostre inconscient. És una ciència molt tecnificada i perfeccionada.

Anàlisi detallat d'un anunci de televisió

2.1 Nou televisor HD i amb tecoloogia de visualització en 3D de Samsung

Aquest comença amb una panoràmica d'una ciutat qualsevol en un dia solejat, després es mostra la seva activitat rutinària i com la gent poc a poc va col·locant grans televisors dels anunciats arreu de la ciutat i en forma quadriculada augmentant així la grandària, on es veuen imatges que semblen reals.

La primera és la gran part d'una façana on es veu un gat a gran escala que sembla que surti de la façana, la segona és una única pantalla on hi ha un mico agafat a un arbre que és en realitat un fanal. A continuació, tot un local comercial sembla ser l'interior d'un microones on s'estan fent crispetes. Una balena nedant a un llac. I seguidament una nena en un jardí, la qual confón les papallones amb el televisor real. I la més espectacular de totes és el terra de la cruïlla sencera on es simula el buit d'una cascada, que provoca l'aturada de tot el trànsit, on tothom vol treure el cap i mirar. Per finalitzar, l'última és al final d'un passadís on es simula la lluna amb astronautes.

2.2 Aspectes formals

L'escena, com ja he comentat, tanscorre en una gran ciutat, en un dia seré. Els personatges que intervenen són els vianants del carrer que van muntant aquestes grans pantalles i d'altres només fan de contemplatius bocabadats davant d'aquestes meravelloses imatges.

La música que forma part de l'anuni és d'orquestra simfònica, de caire emotiu i que va en progressió durant tot l'anunci en quant a intensitat i emotivitat.

També s'aprecia una veu en off just al final de l'anunci coincidint amb el címax visual i auditiu. La veu és clara i neta i mitjanament greu que ens explica que Samsung és la marca que introdueix al món la primera televisió de 3D i que és una nova dimensió en televisors.


2.3 Contingut

El missatge plrincipal d'aquest anunci publicitari és el poder tecnològic de la marca productora del producte. Aquest té molts atributs que el distingueixen de la competència, entre els quals es troba el fet de que són els primers en introduir al mercat un producte d'aquestes caracterísitques.

En quant als valors que transmet són bàsicament el de gratificació i seguretat. El de gratificació perquè en cap moment deixen entreveure els inconvenients que pot tenir per la vida dinàmica el fet de veure la televisió en 3D, ja que calen unes ulleres especials i que poden ser perjudicials per la vista... Únicament destaquen, lògicament, els aspectes positius del producte. I en quant al valor de seguretat dir que la gent que intervé a l'anunci és veu molt segura que aquest televisor els hi encanta. No deixen dubtes amb les seves expressions facials de què és un element que els produeix plaer i felicitat.

2.4 Valoració personal

Personalment aquest anunci em sembla una obra d'art audiovisual. Per a mi i tal i com s'indica al dossier és un d'aquells anuncis que fan bona l'afirmació que els anuncis són el millor de la programació televisiva.

Només per la seva música a mi em produiex sensacions de plaer i la part visual està molt ben estudiada i engranada amb la música.

Totes les images posseeixen una tonalitat de colors molt vius que ajuden a l'estètica general.

Penso que l'anunci va dirigit a la franja d'edats més comuna de tots els productes, dels 25 als 60 anys, que són els que tenen més poder aquisitiu a la nostra societat.

En definitiva crec que es un spot força complert en tots els sentits publicitàris: transmissió de valors, estudi de caracterísitques tècniques...

Anàlisi dels personatges de "El Internado"







Aquesta sèrie, com explica el dossier, és una sèrie tova, apta per a tota la família, que barrega una mica la comèdia i el drama, els desenganys amorosos i les situacions desenfadades. Aquesta sèrie a través dels actors representen un ampli ventall d'edats, i està programada en una franja horària de gran audiència. A continuació descriuré més detalladament els personatges Ivan, Jacienta i Noiret.
IVAN:

1. Indicis externs: L'Ivan és un noi atractiu, alt i prim, camina d'una forma desenfadada , com si no tingués por de res. El vesutari que fa servir és l'uniformeque tots els alumnes de El Internado porten.

2. Indicis externs: Aquest personatges fa veure que és una persona dura com una pedra, que res del món el pot fer patir, però realment és tot el contrari. Quan discuteix amb algú se li veu fred com un gel però quan el personatge està sol podem observar com realment és tot un paper que vol fer creure als seus amics. La causa de que l'Ivan sigui així va ser tenir un pare que maltractava a la seva mare. Però realment no eren els seus pares biològics sinó que el van comprar a un jove drogadicte. És a dir que la dura vida que ha tingut li ha fet ser com és.

3. El seu rol: A la sèrie sempre ha mantingut un rol de lideratge entre el grup d'amics. És a dir, sempre ha lluitat perquè tot l'entramat dels dolents sortís a la llum, juntament amb els seus companys. Tot això amb una actitud molt valenta.


Aquest personatge comparteix moltes de les contradiccions que apareixen a la pauta d'anàlisi com són: gentil/violent; graciós/ apàtic i sensible/dur.

JACINTA:

1. Indicis externs: Jacinta és una senyora gran, baixeta i primeta. Sempre va vestida amb camisa blava amb una americana a sobre i una faldilla negra. Es tracta de la conserge de l'internat, i gairebé sempre porta una carpeta on té les tasques a tealitzar durant el dia.

2. Indicis interns: A partir de perdre l'úica filla que va tenir, perquè el pare li va prendre, la seva vida ha estat molt trista. Ha tirat endabant com ha pogut però sense cap alegria, ja que la persona que estimava es va casar amb una altra dona i va viure amb la seva filla.

3. El seu rol: El seu rol és el de controlar el bon funcionament de l'internat. Ja que ella és la que coneix tota la història del mateix i fa molts anys que hi és allà.

Aquest personatge també comparteix moltes contradiccions en el seu paper: gentil/violenta; graciosa/apàtica; justa/injusta; sensible/dura; valenta/cobard i lleial/traidora.

NOIRET:

1. Indicis externs: Noiret és un home alt, prim, i atractiu. Sempre va molt ben arreglat i molt elegant.


2. Indicis externs: A la sèrie és el pare adoptiu de l'Ivan. És a dir és el que va comprar a l'Ivan. És una persona molt freda i calculadora que mai té en compte els sentiments dels altres i tampoc l'importen. Tot i que en el moment clau de la sèrie en el qual havia de matar al seu fill es va veure que sí tenia amor cap a ell ja que no va ser capaç de matar-lo.

3. El seu rol: El rol a la sèrie ha estat de dolent en les sis temporades tot i que com he explicat anteriorment al final de l'últim capítol ens va sorpendre a tots.

Finalment dir que en aquest personatge, al igual que en tots dos anteriors, estan presents diferents contradiccions, com són: sensible/dur; valent/cobard; tanquil/nerviós i lleial/traidor.