Per a mi els valors que transmeten o intenen transmetre els dos contextos educatius són competament antagònics.
Els mitjans de comunicació (quasi sense excepció de tipus de mitjà, franja horària...) transmeten valors que es poden resumir en valors de consumisme. És a dir del model econòmic que impera en el món occidental, el capitalisme.
D'altra banda, els valors que s'intenten transmetre a l'escola tenen més a veure amb valors de caire moral o ètic, com el respecte, la responsabilitat, l'educació, els sentit de la justícia, el reconeixement i expressió de pròpies emocions i d'alienes...
Fent un resum, crec que els valors que transmeten els mitjans són molt vàlids pel tipus de societat en la qual vivim i en la qual aquesta transmissió sembla que funciona, però alhora són uns valors de contingut buit en la significació que han de tenir com a constitutius de la persona humana o personalitat de l'individu i en els seu creixement com a tal.
Realment per ser feliços necessitem molt pocs bens materials, en canvi els mitjans de comunicació contínuament ens convencen del contrari i amb un èxit sotund. Sobretot parlo de la publicitat, què és l'instrument per crear falses necessitats més efectiu que conec i ho fan mitjançant el nostre inconscient. És una ciència molt tecnificada i perfeccionada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario