Aquest article escrit per Raquel López http://www.3cat24.cat/noticia/569567/societat/Les-ficcions-informatives-un-experiment-social-o-una-irresponsabilitat-periodistica. Ens dóna molta informació que podem relacionar el contingut dels tema 2: El tractament de la informació als mitjans de comunicació.
Però un dels punts on es mostra més la relació d'aquest article amb el contingut de l'assignatura és quan ens explica el per què la televisió té tanta força. Ja que ens anomenana una sèrie de punts que s'han de tenir en compte com és la gran audiència, la ignorància de les limitacions i la força que tenen aquestes imatges, i considero que aquest últim és el més important. No obstant si que és cert que actualment els membres de la societat cada cop té més estudis que abans i sabem analitzar una mica més la informació que ens dónen i tenim més criteri per seleccionar el que és cert del que no ho és.
La meva opinió és que el fet de fer aquest experiments socials ens dóna molta informació del grau de credulitat que té la televisió a la nostra societat i la gran confiança que dipositem a la informació que ens proporciona.
Cal dir també que la manera de com han fet aquests "experiments", tan espontània i ràpida, i el fet d'interrompre la programació que estaven donant en aquell moment va fer que tot fos encara més creible. Així com el posat del presentador, tal i com diu al contingut del tema 2, en tots els casos d'aquests experiments és un posat d'angustia, de nervis, i de por dabant d'allò que està succeint, fet que es contagia els telespectadors.
En conclusió dir que hem de ser ciutadans amb criteri i personalitat pròpia i saber distinguir la informació que ens donen, ja que actualment se li dona massa credibilitat a tot el que ens expliquen i no ens parem gaire a analitzar si la televisió ens presenta tota la realitat, si ens mostra tots els temes, si ens mostra totes les imatges, si expressa totes les idees, si està sotmesa a presions comercials, etc.
I com a opinió final sobre aquests "experiments socials" dir que estic d'acord a que els realitzin sempre i quan es digui que no és una informació real. Perquè així la societat actual s'adoni del poder que té la televisió sobre nosaltres.
Però un dels punts on es mostra més la relació d'aquest article amb el contingut de l'assignatura és quan ens explica el per què la televisió té tanta força. Ja que ens anomenana una sèrie de punts que s'han de tenir en compte com és la gran audiència, la ignorància de les limitacions i la força que tenen aquestes imatges, i considero que aquest últim és el més important. No obstant si que és cert que actualment els membres de la societat cada cop té més estudis que abans i sabem analitzar una mica més la informació que ens dónen i tenim més criteri per seleccionar el que és cert del que no ho és.
La meva opinió és que el fet de fer aquest experiments socials ens dóna molta informació del grau de credulitat que té la televisió a la nostra societat i la gran confiança que dipositem a la informació que ens proporciona.
Cal dir també que la manera de com han fet aquests "experiments", tan espontània i ràpida, i el fet d'interrompre la programació que estaven donant en aquell moment va fer que tot fos encara més creible. Així com el posat del presentador, tal i com diu al contingut del tema 2, en tots els casos d'aquests experiments és un posat d'angustia, de nervis, i de por dabant d'allò que està succeint, fet que es contagia els telespectadors.
En conclusió dir que hem de ser ciutadans amb criteri i personalitat pròpia i saber distinguir la informació que ens donen, ja que actualment se li dona massa credibilitat a tot el que ens expliquen i no ens parem gaire a analitzar si la televisió ens presenta tota la realitat, si ens mostra tots els temes, si ens mostra totes les imatges, si expressa totes les idees, si està sotmesa a presions comercials, etc.
I com a opinió final sobre aquests "experiments socials" dir que estic d'acord a que els realitzin sempre i quan es digui que no és una informació real. Perquè així la societat actual s'adoni del poder que té la televisió sobre nosaltres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario